martes, 11 de octubre de 2022

**Ermita y Castillo d'Orones-Salidas en tren Ager.


Hace días que estoy sin el ordenador se me estropeó y bueno estoy intentando hacer los escritos por medio del teléfono. Espero que quede lo mejor posible, si no pues os pido disculpas.

Hace días que no editó nada y es por este motivo vamos a intentar hacerlo por aquí y que quede lo mejor posible. Tendré que hacer los escritos más escuetos, ya que los estoy grabando por voz y luego los intentaré rectificar en cuanto tenga el ordenador arreglado, los volveré a editar.

...........................


...........................

El castell d'Oroners i el vilatge són situats en una balma, a l'extrem oriental de la serra de Montclús al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa. Una situació altament estratègica que feu que esdevingués una de les primeres fortaleses bastides a aixopluc d'un roquerar que permet parlar d'un castell i també d'un hàbitat balma.[1]

Història

No hi ha documentació, però de ben segur que fou conquerit per Arnau Mir de Tost. Entre el 1034 i 1036 Ermengol II d'Urgell i Arnau Mir de Tost conqueriren Àger i Santa Linya, que inclouria el domini de Cas, Montclús i Oroners. El castell es documenta l'any 1042, en una carta d'enfranquiment concedida per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda als esposos Exabel i Garoca. Els enfranqueixen totes les possessions i alous que tenien als castells d'Àger, Claramunt i «Aroneners». L'any 1057 en dotació a l'abadia d'Àger, atorgada per Arnau Mir de Tost i Arsenda hi consta la donació de la meitat de les dècimes que tenien «in castro de Aronnonariis», confirmada el 1060. I el 1066, aquest patrimoni s'incorporarà a la mensa abacial d'Àger.

El segle xii el castell pertanyia als vescomtat d'Àger. El 1129, Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d'Àger, cedí el castell a l'abat d'Àger, castell que es torna a esmentar en el testament del susdit vescomte l'any 1131. L'any 1199, una tal Gina atorgà en testament a la seva neboda Estefania el castell d'«Horundinarii». Segons el fogatjament confegit al segle xiv, pertangué a Berenguer de Josa, donzell, que fou castlà menor del castell d'Àger; Oroners tenia sis focs. Al segle xv, vilatge i castell passaren a dependre de la jurisdicció temporal dels arquebisbes de Tarragona per donació d'Alfons el Magnànim. L'any 1831 consta que era propietat de la família Sobies de Boatella.

A l'interior d'una llarga balma (uns 150 m), s'hi troben els mateixos tres elements (castell, església i poble) que descobrim en molts altres llocs de poblament d'aquestes contrades, a vegades repartits al llarg d'una carena, d'altres al cim i al vessant d'una muntanya.[1]

Arquitectura

La forma del castell s'adapta a la balma. Adossat a la roca i repartit en 4 cambres que configuren una planta allargassada i bàsicament rectangular. La paret oest és, però, corba. Sembla que la cambra més oriental fou inicialment un recinte exterior a la fortificació i bastida més tard que la resta. Les altres tres dependències tenien un pis superior, almenys des del segle xiii, tal com mostren la presència d'encaixos de biga. L'amplada del conjunt és d'uns 8 m i la longitud oscil·la entre els 8 i els 4 m. Les dues estances orientals foren dividides tardanament en dues parts per un mur transversal d'un gruix de 60 cm. Les restants parets tenen un gruix de 80 cm. Són fetes amb carreus rectangulars, de mida petita, poc treballats però ben arrenglerats. Poden observar-se diverses espitlleres a les parets de les estances.

El castell va patir diverses modificacions i reformes al llarg de l'edat mitjana. On això es fa més palès és en la cambra central que conserva l'arrebossat on hi ha uns grafits de temàtica bèl·lica i cavalleresca, que poden datar-se a inicis del segle xiii. Destaca un fris de cavalls en esbós, amb diversos cavallers amb gualdrapes i escuts. Hi ha també entre els grafits peons armats, figures dansant i elements florals i geomètrics. El conjunt dels grafits es va realitzar sobre una capa irregular de guix que cobria la roca natural a la primera planta del castell. (Una reproducció dels grafits es pot contemplar al Museu Comarcal de la Noguera).

En el sector oriental encara s'hi veuen murs de tàpia amb fragments de ceràmica incorporada que es poden datar als segles XII o XIII. Una porta tapiada, d'uns 215 cm d'alçada, indica que les dues estances orientals es comunicaven. Segurament devia ser la porta d'entrada que permetia passar a la planta principal. Hi havia al damunt un arc de mig punt adovellat, ara desaparegut.

Vilatge d'Oroners

A un nivell inferior del castell, en direcció a l'església, es conserven les restes de diverses construccions, adossades a la balma, que semblen cases. El poble, que durant l'alta edat mitjana se situava a redós del castell i l'església, es traslladà, en una data incerta entre els segles xii i xiii, cap a la vora del riu. Entre el castell i l'església es conserven cinc cases una al costat de l'altra i obertes cap al sud. Un estret corredor ran del marge exterior de la balma permetia la comunicació de les cases entre si i amb el castell i l'església. A uns 11 m de l'església hi ha una primera cambra amb una amplada d'uns 6 m. Més enllà una altra de 5 m d'ample. La següent fa uns 12 m de llarg per uns 5 m d'ample i un gruix de murs de 60 cm. Abans d'arribar al castell encara hi ha dos habitatges d'uns 12 m de llargada. Aquestes construccions han estat aprofitades secularment per tancar-hi bestiar i caldria una excavació arqueològica per saber-ne l'evolució.

Les filades inferiors que determinen la planta es datarien al segle xi. Sofrí molts afegits posteriors, fets al segle xii o al XIII.[1]


https://es.wikiloc.com/rutas-tren/ermita-y-castillo-doroners-sant-just-circular-estacion-de-ager-115900386

















 

lunes, 10 de octubre de 2022

**Cresta Coma de Gelis V+.


Hace días que estoy sin el ordenador se me estropeó y bueno estoy intentando hacer los escritos por medio del teléfono. Espero que quede lo mejor posible, si no pues os pido disculpas.

Hace días que no editó nada y es por este motivo vamos a intentar hacerlo por aquí y que quede lo mejor posible. Tendré que hacer los escritos más escuetos, ya que los estoy grabando por voz y luego los intentaré rectificar en cuanto tenga el ordenador arreglado, los volveré a editar.

...........................


https://es.wikiloc.com/rutas-escalada/la-coma-de-gelis-v-sant-llorenc-de-montgai-115839130











sábado, 8 de octubre de 2022

**Font de les Bagasses-La Atmella del Montsec-Camins de Muntanya.


Hace días que estoy sin el ordenador se me estropeó y bueno estoy intentando hacer los escritos por medio del teléfono. Espero que quede lo mejor posible, si no pues os pido disculpas.

Hace días que no editó nada y es por este motivo vamos a intentar hacerlo por aquí y que quede lo mejor posible. Tendré que hacer los escritos más escuetos, ya que los estoy grabando por voz y luego los intentaré rectificar en cuanto tenga el ordenador arreglado, los volveré a editar.

...........................


https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/font-de-les-bagasses-la-atmella-de-montsec-camins-de-muntanya-115588520










 

jueves, 6 de octubre de 2022

Vilaplana-Font de Llop-Grau Latrencanous K1-Cova Dels Patacons-La Mussara.


Hace días que estoy sin el ordenador se me estropeó y bueno estoy intentando hacer los escritos por medio del teléfono. Espero que quede lo mejor posible, si no pues os pido disculpas.

Hace días que no editó nada y es por este motivo vamos a intentar hacerlo por aquí y que quede lo mejor posible. Tendré que hacer los escritos más escuetos, ya que los estoy grabando por voz y luego los intentaré rectificar en cuanto tenga el ordenador arreglado, los volveré a editar.

...........................

Estos dias nos esta haciendo un tiempo inmejorable, demasiado calor para la epoca que estamos, pero es lo que tiene el cambio climatico, por lo menos a si lo creo.

Hoy nos hacercamos hasta la poblacion de Vilaplana (Tarragona) para disfrutar de una de sus innumerables rutas que se encuentran por esta zona. La ruta de hoy la descubri formandola de otras que estube buscando y a si salio esta. Por el camino encontraremos varias de las vias ferratas mas importantes de la zona del Tarragones, desde un K1, pasando por caminos equipados y hasta K4. Hoy no haremos ferratas, pero si que en el itinerario pasaremos por el Grau de Latrencanos, que seria aproximadamente como una K1. No es necesario de equipacion especifica, ya que es muy sencilla. Cabe recordar que aun siendo un camino equipado con grapas y pasamanos, hay que tomar las medidas necesarias para su realizacion. Es sencilla, pero nada es facil y como digo siempre, la confianza mato al gato. Siguiendo la ruta nos encontraremos con varias cosas a destacar, como es la Cova dels Patacons y como ya e comentado el Grau equipado con grapas. La verdad es que es una muy buena ruta, con unas vistas envidiables, pero hay que remarcar tambien el desnivel posotivo que acumula. Esta ruta esta pensada para gente que ya este acostumbrada a la roca y a la montaña, acostumbrada a caminar varias horas. No la recomiendo si no estas acostumbrado a caminar asiduamente. Mas o menos tendremos un desnivel medio del 12%, que ya es algo.

En esta ruta nos paso un poco de todo, pero nos llevamos un susto de muerte con una cabra. Si, no es broma. Haber, nos encontramos con Amantis y alguna serpiente cruzando el camino, pero nada grave y menos si lo comparamos con la cabra 😁😁😁.

Si, ahora me rio, pero en esos monentos no lo pasamos demasiado bien, os lo aseguro. Tal como subiamos por un corriol nos salio de la nada una Cabra de frente, nosotros sin sitio para resguardarnos y ella tampoco para pasar, pero como ademas ellas son curiosas, se vino hacia nosotros. La verdad es que fue un susto ya que la cabra no se apartava y ademas se nos venia encima. Yosupongo que es una cabra afincada en la zona y que esta acostumbrada a que le den algo de comida, estas suelen estar en una cueva que hay cerca y que se sulen encontrar con gente que duerme aqui. Lo jodido del tema es que no se apartava, y nosotros sin sitio para poder salir de ali, jajajajaja. En fin, otra aventura mas.

El camino esta bien, en algun lado un poco perdedor, pero por que hay varias rutas cruzandose entre si y es cuestion de seguir la ruta gravada en el Wikiloc.



https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vilaplana-font-del-llop-grau-latrencanous-k1-cova-dels-patacons-la-mussara-115509389








Els Patacons va ser el grup de maquis1 més conegut al Baix Camp i de la Serra de Prades. Aquest grup era dels anomenats “fugits o emboscats”, eren persones d’ideologia anarquista que es van significar durant el període revolucionari de la Guerra Civil, però no van participar en delictes de sang, per la qual cosa, quan van entrar les tropes franquistes al Baix Camp no van fugir a França creient que el nou règim no els feria res. La realitat va ser ben diferent, ràpidament la repressió franquista es posa en marxa sent implacable i dura per aquelles persones que es van destacar duran la República. Per aquest motiu es van veure obligats a fugir a les muntanyes esperant que el règim canviés i que es promulgués algun tipus d’amnistia, cosa que no va succeir. Malvivint de les ajudes dels seus familiars o amics o robant o furtant queviures als masos de la zona.

Aquesta partida estava formada inicialment pels germans Pàmies Òdena, Josep Oriol “Pep Pastor” que havia estat alcalde d’Almoster i els Patacons: Ramon Roig Recasens “Patacó pare” i els sues fills: Fernando i Ramon Roig Suñer. Aquest grup va arribar a ser d’entre divuit i dinou persones.

El seu àmbit d’actuació inicial era el Baix Camp i les serres de la Mussara, del Pou i posteriorment a totes les Muntanyes de Prades. El seu amagatall era la cova Llonga, avui coneguda per la cova dels Patacons, lloc de difícil accés i que permetia el control visual d’una gran part del territori.

A causa dels enfrontaments amb la Guàrdia Civil el grup va anar perdent efectius. A l’estiu de 1941 David i Miquel Pàmies Òdena van ser abatuts i l’altre germà, Joan, fou detingut al quedar ferit en una cama. Pep Pastor va abandonar el grup i es va ajuntar amb el grup dels Teixidors que operaven a la zona de la Riba i Alcover. L’agost de 1945 Fernando Roig Suñer va ser detingut per la Guàrdia Civil, quan treballava de mosso al mas de Grau, juntament amb Francisca Cabré que era la propietària del mas.

Arran dels fets de Siurana i Cornudella del febrer de 1945 on es van ser assassinats Pere Juncosa, del mas de la Barba, i el seu cosí i alcalde de Cornudella del Montsant, Joaquim Juncosa, la Guàrdia Civil dobla els seus efectius i s’utilitza l’exèrcit per escorcollar el territori i per fer més pressió per lluitar contra el moviment maqui de les Muntanyes de Prades.

Per aquest motiu els Patacons deixen la base de la Mussara i s’estableixen de nou a la zona del Coll de la Batalla, concretament a la caseta del Llamp. El grup està molt minvat, està format pel Patacó pare, el seu fill Ramon i José Martí Menéndez, el “Capità Pipes”, enginyer industrial fill de Tarragona, antic capità de la República, personatge misteriós i que porta les directrius del que s’ha de fer (no s’ha pogut aclarir si formava part de l’Agrupación Guerrillera Española).
El dia 24 de gener de 1946 estaven a la caseta del Llamp, nevava i no tenien queviures. Decideixen anar a les Borges del Camp, se’ls fa de nit, entren al maset del Glaçat, on troben gallines, conills i dues cabres amb dos cabirols, les ensaquen i les lliguen per emportar-se-les, però abans de marxar encenen un foc per escalfar-se. L’amo del tros, José Dalmau Morell, que s’havia deixat la jaqueta amb el permís d’armes al seu interior, cap a les 19 hores s’hi arriba a buscar-la. En apropar-se al maset i veure el foc, avisa a la Guàrdia Civil.

A les 19:45 hores, dos guàrdies civils acompanyats de dos sometents armats: l’agutzil José Andreu Ciuret i el sereno-guarda municipal Fèlix Català Borràs, s’hi arriben i quan estan a prop diuen allò de “alto a la Guardia Civil”, des de dins de la caseta responen amb trets d’escopeta de caça i es produeix un foc creuat. De resultes d’aquest enfrontament, Ramon Roig Recasens és ferit al braç per un tret de bala que li provoca una fractura oberta de l’húmer, però poden fugir. Quan arriben a Maspujols es divideixen, el vell va a l’Aleixar per necessitat de rebre atenció i els altres dos al camp base de la caseta del Llamp.

Ramon Roig Recasens va cap a l’Aleixar (ha de caminar 10 km) amb la intensió de refugiar-se a casa d’Engràcia Estivill i de Rosa Rius, amistançades del pare i fill Patacó de l’època que vivien al mas Morenet. Com que està molt mal ferit, quan arriba al poble demana ajuda a la primera casa qui hi ha llum pujant des de la riera. El fan entrar i van a buscar al metge titular del poble el Dr. José Roig Domingo. Com que tenia una ferida per arma de foc també van cridar al jutge de pau. Mentrestant van fer pujar a Ramon Forns Font “Caramba”, que tenia entre 13 i 14 anys, en bicicleta fins a Vilaplana per avisar a la GC2.

El van detenir i el porten als baixos de l’ajuntament de Vilaplana, per “interrogar-lo” mantenint-lo durant dos dies amb llet i conyac fins que va explicar on s’amagaven els seus companys i totes les persones que els van ajudar per grat o forçats.

El 26 de gener de 1946, el cap de la línia de la Guàrdia Civil de la Selva del Camp, el brigada Emilio Escobar Márquez, es presenta acompanyat de nou guàrdies al Mas del Llamp, fent servir d’escut a Ramon Roig Recasens, fan que el seu fill Ramon i el Capità Pipes es rendeixen.

Són traslladats a Vilaplana per ser interrogats, on foren durament maltractats, i, amb l’excusa de tornar a fer un escorcoll per buscar armes a dues casetes situades a les muntanyes de Sant Joan i Sant Pere, els diuen que s’avancin i els fou aplicada la llei de fugues3. Envien a Ramon Forns Font “Veuetes” i a Joan Oliver amb dues mules a buscar els cossos i portar-los al cementiri de Vilaplana on van ser enterrats en una fosa comuna, fora de terra sagrada.

En la caseta van torbar 2 fusells txecs, uns prismàtics, 1 pistola amb un carregador per a 22 bales, 2 segells de cautxú de la Falange de l’ajuntament de l’Aleixar, 1 datador, 1 segell de lacre amb les inicials JC, 4 xapes de matrícules de bicicletes, 2 impresos de salconduits blancs de l’Aleixar (robatori a l’ajuntament d’aquesta població), 1 bitllet de 100 pessetes, 2 bombes de mà de pinya, cartutxos i municions.

En l’aixecament dels cadàvers es descriu que el Capità Pipes porta una caçadora de color marró, uns pantalons de pana i unes sabates de cuiro. En Ramon Roig Suñer portava una caçadora de color cendra, uns pantalons de ratlles del mateix color i unes espardenyes vigatanes.

L’autòpsia realitzada pel metge titular de l’Aleixar, el Dr. José Roig Domingo en funció de metge forense i ajudat pel metge de Vilaplana el Dr. Fernando March Rodríguez, descriuen les ferides:

Ramon Roig presentava tres ferides: una amb entrada a hipocondri dret i gran destrossa muscular del maluc dret, la segona amb entrada a hemitòrax dret sense sortida i la tercera a la zona precordial que perfora el cor que li va provocar la mort instantània.

El Capità Pipes presentava una ferida amb entrada a hipocondri dret amb sortida per hipocondri esquerre amb perforació del fetge i de l'estòmac.

Arran d’aquests fets van ser detinguts, el 25 de febrer de 1946, les següents persones: Ramon Roig Recasens, Aniceto Grau Aymamí, Sebastian Magrané Juanpere, José Domènech Domènech, Ramon Magrané Junanpere, Antonio Tost Martí, Ramon Jordà Amat, José Estivill Rius, Rosa Rius Estivill, Engracia Estivill Expósito, Manuel Rius Mas, Pedro Vallverdú Bonet, José Baiget Figueras, Modesto Trillas Roig, Blas Trias Llusà, Ricardo Olesti Muixí, Esteban Estivill Rius, Toribio Sales Valls, Salvador Aymamí Farré i José Domingo Guinovart.

El 21 d’octubre de 1947 se celebra el Consell de Guerra contra Ramon Roig Recasens, el seu fill Fernando, Francisca Cabré, Jesús Besora, Ramon Magrané i José Estivill, de la resta de detinguts inicialment es va sobreseure la seva causa.
El judici es va celebrar al saló d’actes del govern militar de Tarragona. En el mateix matí es va jutjar a 16 persones.

El capità que fa d’advocat defensor de Ramon Roig Recasens i Fernando Roig desmunta les acusacions del fiscal i, sobretot, fa èmfasi que no hi ha cap dels fets que determina l’article del Codi de Justícia Militar perquè hi hagi rebel·lió militar, per la qual cosa no s’ha de demanar la pena de mort.

El mateix dia es dicta la sentència (ja devia estar dictada i escrita). En els arguments del tribunal, equiparen als Patacons a les partides dels maquis que operaven en aquella època, per considerar-ho fets de guerra i poder aplicar la pena màxima pel delicte de rebel·lió militar.

A Ramon Roig Recasens el van condemnar a la pena de mort, a Fernando Roig Suñer, a 30 anys de reclusió major, a Jesús Besora Cabré, Francisca Cabré Pàmies i Sebastià Magrané Estivill, a sis mesos i un dia i a José Estivill Rius, a dos anys de presó.

El dia 19 de gener el Consell de Ministres dona “l’enterado” i el Capità General de la Regió ordena al governador militar de Tarragona l’execució que s’ha de produir a primera hora del matí del dia 5 de febrer de 1948. Aquest, amb una fredor que fa posar els pèls de punta, ordena l’operativa de l’execució: dia: 5 de febrer; hora: 6:30 hores; lloc: la muntanya de l’Oliva de Tarragona; que a les 12 hores del dia abans entri en capella i li siguin oferts els serveis espirituals d’un capellà i un metge militar (administració d’alguna medicació?) i que estigui present en l’execució per tal de poder certificar la seva defunció; que es fabriqui un taüt i finalment es designa a la Guàrdia Civil per a fer el “servei”.

Va ser enterrat a la parcel·la de Santa Anna del cementiri de Tarragona.

Fernando Roig Sunyer va complir la condemna a la presó del Dueso a Cantabria. Al cap de 12 anys va aconseguir la llibertat, refent la seva vida a Alcover.









 

**Balconet i Cova Gran de Santa Linya