Hace días que estoy sin el ordenador se me estropeó y bueno estoy intentando hacer los escritos por medio del teléfono. Espero que quede lo mejor posible, si no pues os pido disculpas.
Hace días que no editó nada y es por este motivo vamos a intentar hacerlo por aquí y que quede lo mejor posible. Tendré que hacer los escritos más escuetos, ya que los estoy grabando por voz y luego los intentaré rectificar en cuanto tenga el ordenador arreglado, los volveré a editar.
...........................
Al cim d’un turó que domina la Conca de Tremp, hi trobem un conjunt monumental que podria sintetitzar bona part de la vida medieval: el Castell de Mur i, a un centenar escàs de metres, la Col·legiata de Santa Maria de Mur. Aquests dos edificis són símbols del domini militar i espiritual d’un territori de frontera acabat de conquerir als musulmans. Unes terres que es trobaven sota la jurisdicció d’un dels noms propis del Pallars medieval: Arnau Mir de Tost.
L'estructura arquitectònica del castell és simple però molt singular i consta d'un perímetre murat, de planta en forma de vaixell, que disposa d'una única porta d'accés al sud. Es tracta d’una obra exemplar de l'arquitectura civil militar del segle XI, que conserva excepcionalment sencers els murs perimetrals.
Tota l'obra està construïda amb carreus petits i regulars, característics del primer romànic i es conserva, dins el recinte, la torre mestra de planta circular i uns 16 m d'alçada, dividida en quatre pisos i amb finestres espitllerades.
El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del segle xi situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà. Al seu redós hi hagué el poble castral de Mur, abandonat des de molt antic, al qual pertanyia l'església de Santa Maria de Mur. Es tractava d'un notable poblat altmedieval, amb restes de muralla ciclòpia i nombroses restes de sòls d'habitació tallats a la roca, descoberts en les prospeccions arqueològiques fetes sobretot el 1977. Per la seva arquitectura i estat de conservació el Castell de Mur ha esdevingut l'emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans. Constitueix l'exemple de fortalesa romànica del segle xi més ben conservada de tot Catalunya.[1] És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Descripció
El castell de Mur s'alça al costat de l'antic monestir de Santa Maria, dalt d'un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l'entrada de la Conca de Tremp. La construcció, de planta triangular, amb els angles arrodonits i el costat sud-oest lleugerament corbat, conserva excepcionalment sencers els murs perimetrals. Tota l'obra és apariada amb un aparell petit i regular, característic del primer romànic, bé que alguns elements -com el basament de la torre- han fet pensar en l'aprofitament de construccions anteriors. Actualment es conserva dins el recinte, adossada al mur de llevant, la torre mestra, de planta circular i uns 16 m d'alçada, dividida en quatre pisos i amb finestres espitllerades. A l'extrem oposat, en l'angle menor del triangle, s'alça una bestorre, formada per un mur transversal que recolza en els laterals mitjançant una gran arcada de mig punt. Al llarg dels murs s'obren algunes espitlleres, així com unes obertures cegues d'arc rodó, la funció de les quals ens és desconeguda. En el mur sud-oest hi ha, a mitja alçada, el portal d'entrada. La cara interior del mur mostra senyals que han fet pensar en la possible organització d'alguns sectors de l'edifici mitjançant embigats de fusta.[1]
L'estructura arquitectònica del castell és molt simple i consta d'un perímetre murat, de planta en forma de nau, que disposa d'una única porta d'accés al sud. El recinte té 31 m de longitud i la muralla, d'1 m de grossor, té una altura que varia entre els 14 i els 18 m. Forma un triangle rectangle una mica irregular a causa de la roca sobre la qual es troba, amb els angles arrodonits. L'extrem més estret del castell està culminat per una cambra triangular alçada damunt de la muralla, que fa una mena de torre, vista de l'exterior. Aquesta part del castell fou restaurada el 1986. A l'altre extrem, que és el més ample, hi ha la torre de l'homenatge. Es tracta d'una magnífica torre rodona, exempta i emplaçada en el sector est del castell. Presenta un tipus d'aparell a la base, datable al segle x, i un altre de carreu petit i regular a la part superior, datable a l'xi.
El castell presenta una sola porta d'entrada, oberta a ponent, però presenta algunes finestres d'una sola esqueixada, fent d'espitllera, a força alçada de la muralla i als pisos superiors de la cambra de l'extrem nord i de la torre rodona. Algunes d'aquestes obertures són també letrines. En les excavacions i reconstrucció del 1986 es va poder esbrinar la disposició interior del castell, que no presentava cap altra edificació notable, però sí restes de parets menors, que devien allotjar diferents tipus de dependències del castell.
Història
Documentat des del 969 en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de España, fou un dels castells que estigué en possessió d'Arnau Mir de Tost. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon V de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot quan el 1055 es casà amb Valença de Tost, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i territori retornà al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu net.
Els anys successius, els seus dominis van créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses com els castells de Guàrdia, Estorm, Moror, Alzina i Puigcercós.
En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valença, i al seu net Arnau. A partir d'aquí, les següents generacions continuarien fent créixer el patrimoni heretat. Continuà en mans dels comtes de Pallars, fins que, més endavant, en la seva època més esplendorosa, pertangué als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia.
L'any 1986, el Servei de Patrimoni Arquitectònic començà la restauració del conjunt. Les excavacions arqueològiques portades a terme llavors van establir diveres fases arquitectòniques:
1- Fonamentació de la torre en el segle X-primera meitat del segle xi.[1]
2- Funcionament del castell romànic (meitat segle xi) en dos espais dividits per un mur transversal.[1]
3- Reforma posterior que arriba fins al segle xv, abans d'abandonar-se definitivament al segle xvi.[1]
El 2011, degut a la museïtzació de la Torre de l'Homenatge, es va procedir a la restauració de l'esmentada torre.[1]
Llegenda del bosc que camina
Pep Coll, l'escriptor de Pessonada, recull una llegenda[2] sobre el castell de Mur. Com moltes llegendes d'arreu del país, se situa en el temps dels moros. L'esplèndida fortalesa del castell de Mur era, fa anys i panys, el centre del domini dels moros a la Conca de Tremp. Els cristians havien assetjat la força un munt de vegades, sense sortir-se'n mai, de l'intent de conquerir-la: la muntanya és tan calba de vegetació, que, arribessin per on arribessin, els infidels del castell de Mur els veien venir d'una hora lluny.
Un bon dia, a un dels capitostos cristians -potser al mateix Arnau Mir de Tost, però això la llegenda no ho diu- se li va acudir un estratagema per poder sorprendre els ocupants de Mur: l'exèrcit cristià es va camuflar cobrint-se de branques d'arbre i d'arbusts, i, ben a poc a poc, van anar pujant muntanya amunt, atansant-se al castell. La filla del rei moro va observar alguna cosa rara, i va demanar a son pare que com era que les mates caminaven; el rei moro, confiat, no li va donar cap mena d'importància, atribuint al vent de port, que quan bufa ho fa amb molta força, el que havia vist la seva filla. D'aquesta manera els cristians van poder conquerir el castell de Mur.
