jueves, 19 de septiembre de 2019

Forat de L'OR-Estacion Cellers






Esta es una de las cuevas mas bonitas y complicadas de esta zona. Dicen que nunca se a podido llegar hasta el final, supuesta mente por lo complicada que es y por sus famosos ''sifones``. Esta bastante bien conservada, aunque en alguna zona no tanto. No os daré ningún consejo por si la queréis visitar, pero si unas directrices. Es una cueva estupenda,mirar de dejarla al igual que cuando entrasteis. Avisar y dejar dicho de donde vais y lo que vais a hacer, es importante. Aparte del material clásico de una salida a la montaña y mas cuando se realiza espeleologia es bueno y recomendable llevar una linterna de mas y unos cuantos metros de cuerda de montaña, nunca sabes si la necesitaras o no. A mi me a sacado de algún pequeño apuro. Llevo 20 metros del 6. La primera vez que entre en esta cueva fue con Charli, mi amigo y compañero en muchas cosas de la vida. Recuerdo que en muchos tramos de la cueva iva de rodillas y yo le pregunte que por que. Me respondió con otra pregunta, ; Cuanto mides tu ?? Pues ya esta y quédate calladito, que ya tengo el casco rallado, ostias.!!! Yo mido 1'58 y Charli pasaba del 1'80.
En esta ocasión llego gasta el segundo sifón, el primero no es muy difícil de pasar, hay que tener un poco de experiencia claro. También seria recomendable que si es la primera vez que entrais en ella de ir con alguien que se la conozca un poco y no haceros los valientes, esos estan todos en el cementerio, os lo aseguro.
Disfrutarla, haceros fotos y respetarla. Saludos
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.




Nom
OR, FORAT DE L'
Sinònims
Descripció Breu
Important surgència de 2.193 metres de recorregut al congost de Terradets (Camarasa).
Tipus
Cova
Desnivell
93 (m.)
Recorregut
2193 (m.)
Litologia
Calcàries
Comarca
Noguera
Municipi
Camarasa
Gran Unitat
Prepirineu
Unitat
Montsec de Rúbies
Última Modificació




2015-08-17 12:17:23


Les dues boques de la cavitat s'obren en un pla d'estratificació inclinat, d'aquestes surten sengles galeries que als 37 metres es comuniquen mitjançant un pas baix. La galeria inferior que és la que actua de surgència, es pot recórrer encara durant una quinzena de metres fins a fer-se extremadament estret.

Per la galeria superior es pot progressar durant 40 metres per un conducte que en alguns punts es fa una mica més estret, fins a incidir amb la galeria que es dirigeix a la surgència. La galeria segueix durant 82 metres, en aquest punt es troba el primer sifó quan aquest està més alt, ja que es tracta d'un sifó temporal. Aquest es pot superar en època de crescuda per un pas elevat, encara que als pocs metres torna a sifonar. En època en que el sifó està al màxim de baix, es passa per la part inferior d'aquest doble conducte ja que es tracta d'un fals sifó, trobant-nos dues galeries, una a l'esquerra que baixa en fort pendent uns 20 metres de recorregut fins trobar l'aigua, (sifó 1A en la topografia) en aquest conducte hi ha abundants sediments de sorra que en algunes èpoques quasi arriben a copsar la galeria.

La galeria de la dreta a la que podem considerar com la galeria principal, baixa en suau pendent durant 40 metres fins arribar al sifó (sifó 1B) situat a -14 metres respecte la boca de la cova; en aquest punt al costat dret de la galeria trobem un conducte de dimensions més minses, que podem seguir durant 65 metres, aquest de primer remunta i tot seguit baixa fins arribar a un nou sifó (sifó 1C).

Iniciant la immersió pel sifó 1B que és la galeria principal, aquesta davalla ràpidament, en arribar a -22 metres trobem que arriba per l'esquerra la galeria que prové del sifó 1A, la galeria segueix baixant fins arribar als -33 metres (-47 metres quan la cova entra en càrrega). A partir d'aquest punt la galeria inicia l'ascens, en arribar a -16 metres trobem que la galeria és creuada per la galeria que prové del sifó 1C, a -11 metres ens tornem a trobar de nou la galeria anterior després de que aquesta realitzi un gir de 180º; a -9 metres trobem una nova galeria provinent també d'una derivació del sifó 1C, tot seguit s'arriba a una bombolla d'aire, i una mica més endavant es surt a una galeria aèria, Galeria Ferran Marqués, de 62 metres de recorregut. Al final d'aquesta trobem dues continuacions, una superior que és aèria, Galeria GEB 2012, i una altra inferior Galeria Ibèrica, la qual torna a sifonar.

Continuant per la Galeria GEB 2012, la podrem seguir en un recorregut de 214 metres i un desnivell de +20,5 metres, en aquest punt una secció de la galeria acaba en un punt pendent d'exploració mentre que una altra secció continua baixant per acabar retrobant l'aigua a la Galeria Ibèrica a una cinquantena de metres del seu inici.

Accedint per la Galeria Ibèrica i un cop superat l'enllaç amb la Galeria GEB 2012, aquesta baixa fins la cota -19,5 metres, per tornar a remuntar fins arribar a la cota -5 metres, en aquest punt i seguint uns metres a la dreta sortim a una bombolla d'aire. Continuant de nou per la galeria, aquesta baixa de nou fins arribar a la cota -17 metres, per tornar a remuntar fins la cota 0 metres després d'haver recorregut els 422 metres de la Galeria Ibèrica.

Un cop arribats a la cota 0 accedim a una nova galeria aèria, és la Galeria Diego Ferrer, de 34 metres de recorregut; en aquesta galeria cal remuntar una mica fins l'accés al Pou del Naixement, per accedir-hi cal instal·lar una escala o bé estreps per tal de salvar la distància d'un metre i mig fins arribar a l'aigua. El pou baixa ràpidament fins la seva base, situada a -22 metres, aquí s'inicia la Galeria Nil, que de seguida arriba a la cota -28 metres, la galeria remunta fins els -20 metres, per tot seguit iniciar un suau descens fins arribar a -41 metres de fondària on la galeria fa un gir a la dreta de 90º i, uns metres més endavant, per l'esquerra, trobem una galeria que es desenvolupa paral·lela a la principal però més estreta, Galeria Inútil, aquesta galeria uns metres més endavant torna a confluir amb la galeria principal, aquest tram es desenvolupa entre els -22 i els -28 metres de fondària. A partir d'aquest punt, la Galeria Nil fa un canvi de direcció de quasi 90º a l'esquerra, i segueix baixant fins arribar als -73 metres de fondària (-87 metres quan la cova entra en càrrega), aquest és fins ara el punt més baix de la cavitat. En aquest punt la galeria torna a fer un nou canvi de direcció de 90º, aquest cop a la dreta, iniciant llavors l'ascens fins arribar a la cota 0 i sortir a una nova galeria aèria Galeria Yherla, aquesta però, acaba davant una paret inclinada d'uns 6 metres d'alçada, aquesta paret ha estat equipada sota l'aigua en el decurs d'una exploració realitzada estant la cova en càrrega per tal de facilitar l'accés quan el nivell d'aigua sigui baix.
En aquest punt però, trobem que sota l'aigua hi ha una galeria que continua durant 27 metres de sifó a -2 metres, aquesta surt a una nova bombolla d'aire, bombolla Jordi Mateo, aquesta té 25 metres de longitud i 16 metres d'alçada, en forma de “U” invertida, la galeria acaba davant un nou sifó que caldrà equipar amb un passamà per poder accedir-hi.
Segons les dades de que disposem el recorregut de la cavitat actualment és de 2.139 metres, mentre que el desnivell seria de 93,5 metres (-73 metres comptabilitzats des de la cota –14 metres +20,5 metres de la Galeria GEB 2012. Si ho comptabilitzem des de la cota 0 a la boca d'entrada, em de descomptar 16 metres als +20,5 de la Galeria GEB 2012 amb la qual cosa quedaria amb una alçada de +6,5 metres respecte a la boca d'entrada, que sumats als -87 metres del sifó en càrrega, segueix donant aquests 93,5 metres de desnivell. Els +2 metres de la galeria d'entrada no es comptabilitzen ja que són inferiors als +6,5 metres de la Galeria GEB 2012









No hay comentarios: